LA MORT DE L'ADOLESCENT
i s'escola pels terds llavis
vermells de la verge,
enmig de les llargues dents
del comte de capa negra.
El monstre Transilvànic
omplena els carrers
de por i de terror
per la sang roja
vessada * besada
per les noies boniques
del comtat.
MIRATGES DE LA MENT
Estic perduda. No tinc germansde causa
perquè no n'hi ha, de somnis.
Vaig errant.
M'aturo quan m'aturen però
mai
tinc el que necessito.
Sóc clara,
i no
no m'escau.
Només em cau l'ànima
sempre
quan penso que estic perduda
i tot
són miratges de la ment.
MOMENTS DE SOLITUD
Estic cansada. No tinc germans
de lluita
perquè no n'hi ha, d'esperança.
Vaig plorant.
Cerco quan em cerquen però
mai
he tingut el que desitjo.
Sóc pura,
i no
no m'escau.
Només em cau llàgrima
sempre
quan penso que estic cansada
i tot
són deliris de la ment.
M'ALLARGO
Enyorança d'un besi càlid recer.
No és substitució
(ni canvi).
M'allargo
de baix cap dalt.
IMPULS
Dues ales s'alçareni s'estiraren sense pressa.
Les potetes donaren un impuls ferm
i el rat-penat alçà el vol.
Així em sentia jo,
mes no tenia ales.
DUES OMBRES
L'olor de pitosporumem perfuma els records,
dues ombres
- intersecció -
dues ombres
- intersecció -
dues ombres
- intersecció -
dues ombres
- intersecció -.
DIFERÈNCIA
Una era meva
en intersecció i unió
a la teva.
Aquí
per xuclar-me la vida,
per xuclar-me l'amor,
per xuclar-me sensacions,
desitjos, anhels i desenganys,
la matèria, la histèria, la rialla, la neurosi,
la disbauxa, la discòrdia, la disciplina,
la disconformitat i la discontinuïtat,
la discreció i la discussió,
la fluïdesa, l'espontaneïtat i l'heroïcitat,
el dolor, el plaer, el consol i la dolçor.
Poca cosa més tinc per tu:
SOMNI O RECORD
Somni per un demà,record per un passat
que és somni i record
- intersecció - unió - diferència -
que és desig i por
- intersecció - unió - diferència -
que és amor i angoixa
- intersecció - unió - diferència -
que és terra i set
- intersecció - unió - diferència -
que és son i plor
- interència - unió - difersecció -.
EL NAIXEMENT DE LA DONA
cap al jaç on t'amagues
sota la vànova acolorida
de roig
per la teva sang
La teva ment
- ninona -
s'escola a l'altre cap de món.
No hi ha domini.
No hi ha percepció.
No hi ha dolor.
La lluita
era
d'antuvi
perduda...
Tanques els ulls,
crides pel dolor,
ha mort l' adolescent
que perd la consciència
i es desperta en tu la dona
primavera
somni eteri
-jo la vaig encisar,
jo la vaig desencisar-
que barrava el meu pas incert.
No et beguis
el meu amor...
10 comentaris:
RECULL DE PENSAMENTS LECTORS A QUI AGRAEIXO EL QUE M'HAN DIT.
MAI M'HAGUÉS IMAGINAT QUE AQUESTS PENSAMENTS TAN PERSONALS I ÍNTIMS, POGUESSIN TENIR CAP INTERÈS, SÓN LES MEVES VIVÈNCIES, ÉS LA MEVA MANERA D'ENDREÇAR L'ARMARI DELS PENSAMENTS I DELS SENTIMENTS.
Blogger onatge ha dit...
La sang sempre
és camí de vida
o de mort...
El terror com la por,
moltes vegades
és inventat, menys
quan et sents
les dents...
i queden tacades
de sang.
No sé si totes
les verges tenen
els llavis vermells,
o són els pètals
de la primera flor...
Salut.
onatge
Blogger Zenit R.A.M. ha dit...
Vampirs, causants que tota una generació tingui por de la nit.
Blogger onatge ha dit...
zenit r.a.m.
Tens raó, però jo sóc un enamorat de la nit, i consti que no sóc cap vampir...
Salut.
onatge
Blogger Lliri blanc ha dit...
Jo, criatura de la nit...
besada per la lluna marxo cap al dia ...
hi ha vampirs a la ciutats .Son vampirs humans però! i tenen molta gana non només de verges...
me'n tornaré cap al silenci lunar...
Blogger Striper ha dit...
Preciós però tràgic la mort sempre es tràgica.
Blogger Cèlia ha dit...
Per a consolar-vos us dic que és una metàfora, la meva pròpia metàfora. Ja fa tant de temps...Criatures de la nit continueu passejant amb placidesa sota la lluna. Us està fent l'ullet!
Blogger Striper ha dit...
Jo crec que sovint estem perduts mes allà dels miratges de la ment.
Blogger onatge ha dit...
La ment és molt capriciosa, si la deixem esdevenim esclaus d'ella. De tant en tant convé un petit divorci i respirar i viure al nostre aire, i no al so que ella imposa...
Salut.
onatge
Anònim Carme ha dit...
Plens de miratges de la ment,
caminem amb esforç
o ens perdem del tot
segons quin sigui el color
com hem pintat el miratge.
He buscat,
ben endins
on amago els catàlegs de mirages
quin serà aquell
que em retorna al camí.
Miratge fresc de primavera.
I tot plegat, també aquest
només és un miratge de la ment.
Petonets bonica...
Blogger Cèlia ha dit...
Striper, com sempre les paraules precises i encertades, pràctic.
onatge, analitzes i positivitzes i tens raó, la ment és molt capriciosa... ho saps poeta?
Carme, el teu poema supera el meu pensament. Moltes gràcies, és una preciositat que em llegiré molt detingudament. A més li dones color al miratge, i li poses primavera... Molts petons!
Blogger Striper ha dit...
Crec que coindicidim en tema de post.
Anònim Carme ha dit...
Sí coincidiu en el rema del post.
Però amb un punt de vista diferent.
LLegint Striper pensava sobretot en sentiments. Llegint-te a tu penso en complicitats. En interessos, en ser en el mateix bàndol d'una lluita comú. Són precises les teves paraules, m'hi identifico per mil i una vegades que m'he sentit així.
I quan ja no n'hi ha, d'esperança, potser hem guanyat alguna cosa: desaprendre a esperar i començar un altre camí. UF! em fas rumiar, noieta. I segur que tot són deliris de la ment!
Blogger Cèlia ha dit...
Quadre realitzat per la Isabel Villalba sobre la transparència "M'allargo".
Blogger Striper ha dit...
Son tantes les anyorançes..
Blogger alida ha dit...
i aquesta música¿
d'on ha sortit?
no m'estranya que s'espatllin els ordinadors de casa...si no pares...
apa sexi me'n torno a l'estudi...avui d'estadística.
(sembla mentida que li estigui postejant a ma mare...)
Blogger Cèlia ha dit...
Això és perquè mires les coses però no veus. T'estimo, bonica!
Anònim Carme ha dit...
Tantes enyorances que a vegades pesen, però si no en tinguéssim cap estaríem bé? Jo pel que fa a mi mateixa, ho dubto força.
Blogger Cèlia ha dit...
Striper, s'enyora moltes vegades, fins i tot quan es té.
ali, t'enyoro però sóc feliç. Estàs aprenent tant...
Carme, m'alegro de fer-te pensar i que compartim moments molt íntims. Així els deliris, els miratges, les enyorances (...) compartits es fan més humans. Jo, quan m'allargo, busco cap dalt. El cel (amb llues, estels, planetes... sempre ens acull, com a mínim jo m'hi sento acollida. Ep! Millor uns forts braços...
Anònim Laura ha dit...
Hi ha enyorances que fins i tot fan mal. Es fan notar molt però són menys, en quantitat. La que escrius és més aviat serena, reflexiva... d'aquestes, si ens aturem a pensar, en tenim la vida plena, com diu Striper.
Blogger zel ha dit...
Quin descobriment el teu blog! Precioses paraules, he gaudit molt i molt... i a més d'una col.lega de feina! Passaré sovint, ja ho crec, em sento convidada!!!!
Blogger Cèlia ha dit...
Laura les teves paraules són sàvies i reflexives. Tenen molta profunditat.
Benvinguda zel a casa meva, també teva a partir d'ara. La lluna t'acompanya i, si ets col·lega, tu m'entendràs bé. Ara passo jo per casa teva també.
Blogger Violette ha dit...
Un pensament molt adequat per aquests dies que m'acompanyen... m'hauré d'estirar i allargar més encara... encara...
Una abraçada!
Blogger Cèlia ha dit...
Gràcies Violette per la teva companyia i que et milloris. La primavera ja ho té això... Ets benvinguda a Transparència!
Blogger Striper ha dit...
Si de vegades volem sense ales , i d'altres amb ales i no podem aixecar el vol.
Blogger Zenit R.A.M. ha dit...
No calen ales per volar.
Fins aviat!
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
L aimaginació i la sensibilitat també són ales
Blogger Lliri blanc ha dit...
Quan tenim el cap a tres quarts de quintze (es diu aixi?) ja és com volar...
fa anys vaig escriure un poema que es diu "no puc més volar"..com si fa uns temps jo sabessis volar!
amb la fantasia es vola a lluny!
Anònim Carme Rosanas ha dit...
D'acord amb lliri blanc. Jo volo tant sovint i força lluny per cert. Però tans raó, no tenim als, si no són inentades o somiades.
Blogger menta fresca ha dit...
ales, potetes, impuls ferm...i quan tot això falla, com volem? com ens alleugerim?
Anònim Carme ha dit...
A mi també m'agrada molt l'olor dels pitosporum, en tinc un bon tros de tanca a casa. I sempre em sorpèn. Aprofita els records perfumats i espero que la intersecció fos ben profitosa.
Blogger menta fresca ha dit...
ai les olors quins records ens poden deixar.
Blogger onatge ha dit...
Dues ombres,
nascudes de
la mateixa llum ?
Salut.
onatge
Blogger fermin ha dit...
M'agradaria dir-te que fas una poesia magnifica. Això voldria dir que l'entenc. Desgraciadament, aquest analfabet, no sap entendre la poesia, però et promet que ho intentaré.
Magnifica la teva col·lecció d'històries de lluna.
Una forta abrazada.
Fermí
Blogger Cèlia ha dit...
Hola Carme i menta fresca, molts records tenen olor i aquest té un delicat perfum.
L'striper també ha deixat un pensament però com que he fet canvi de mobles i reestructuració de transparència s'ha perdut, només us puc dir que era una pregunta ben encertada...
onatge, pot ser...
Salutacions Fermí i Benvingut a Transparències! Quina il·lusió que un sabi de vida com tu passi per aquí. No pretenc fer res extraordinari, només endreçar el meu propi armari del pensament. Cal dir, però, que la poesia no cal entendre-la, se t'endinsa o no, simplement. Passa sempre que vulguis, que jo ara m'enllaço buscant el nord de seguida. Una abraçadeta.
Blogger Striper ha dit...
Diferencia o indiferencia?
Blogger Lliri blanc ha dit...
Striper ! m'has robat la pregunta! Ara que hi poso?
Molt bé...podria dir que no cal anar a Transilvania per trobar vampirs. També aqui hi ha massa sangoneres humanes que ens xuclen la vida!
Petons sense dents!
Anònim Carme ha dit...
No hauríem de deixar-nos xuclar cap desig ni cap anhel. Potse r si que hi ha vampirs a tot arreu, hauríem de vigilar més...
Blogger Cèlia ha dit...
Diferència, Striper i Lliri, ho sé segur, només busca la diferència de cadascú.
Tens raó Carme, no ens hem de deixar xuclar cap desig ni cap anhel. De vegades les emocions ens poden, no hi ha vencedors ni vençuts, sí molta lluita interna i pensar que estàs perdut...
Anònim http://www.ladygriselda.es/prosopopeia ha dit...
Ai, la fotografia que has posat...! Una de les meves pel·lícules preferides, barroca i intensa. No, jo diria que indiferència no... penso que la indiferència no permetria escriure així.
Blogger Cèlia ha dit...
Bram Stoker’s Dracula, expressament triat. Gràcies lady, és per ajudar en la metàfora.
Blogger onatge ha dit...
Tingues un sembrat
per l’ARA.
Desig és tot
el que et fa
i et convida a viure.
La por només és
un llençol mental...
L’amor és somriures
i llàgrimes, carícia i perdó.
Angoixa és com una
boira interior.
Terra és on
tenim les arrels
i el fruit de tot.
Set, ai la set...
Son potser és un
diàleg entre tu i el coixí.
Plor és el depuratiu
de l’ànima, l’accent
de la felicitat.
Només és la meva petita i modesta opinió
i el que m’ha suggerit la lectura del teu poema.
Salut.
onatge
Blogger Striper ha dit...
que és amor i angoixa? jo diria que un paquet irremediablement unit.
Blogger Zenit R.A.M. ha dit...
intersecció, unió, diferència.
Tres paraules que s'uneixen en aquesta interesecció tan diferent.
Elimina
Blogger onatge ha dit...
Em sembla recordar que són els LAX-N-BUSTO que canten allò de: Amor i odi són lletres de la mateixa cançó...
Salut.
onatge
Blogger Cèlia ha dit...
Una mirada intel·ligent, onatge.
Striper, aquícom a mínim tens raó que s'hi barreja. Hi ha veritable dubte i la balança del sentiment ha de decidir.
Zenit, finalment, superant la por, l'angoixa i el plor, s'arriba a la interència i a la difersecció, dit d'una altra manera la unió de cossos.
Anònim Carme ha dit...
Un camí a vegade s curt, a vegade s llarg, però sempre amb alguna dificultat per superar.
Blogger Cèlia ha dit...
Amor i odi, virginitat i por, desconeixement... sempre una dificultat que hem de superar.
Lliri blanc ha dit...
quines paraules més precioses surten del teu profund i es fan criatura nova que mira a la vida...
Anònim Carme ha dit...
Una història vella repetida i repetida.
"No et beguis el meu amor."
Em fa venir una esgarrifança...
Blogger Striper ha dit...
Si s'ha despertat en primavera segur que els seus amors revifaran
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
el despertar d'una dona que despertarà els homes
Blogger Cèlia ha dit...
Jesús, tens molta raó. Penso que la dona neix dues vegades, per tant, també mor dues vegades. Una metàfora que vull dedicar a la meva filla de 18 anys, no per bellesa sinó per intensitat, per comprensió, per dona, per renaixement. Carme, una història vella, molt vella i repetidament repetida en totes les dones, per això surt, Lliri, del meu profund veritable, perquè ho recordo i... buf! quan de temps! Per sort ja no tornarà a passar. Em vaig sentir gòtica, molt gòtica jo que sóc una dona plena de colors!
Per sort, Striper, ens despertem en primavera i els amors revifen inexorablement.
Publica un comentari a l'entrada